La cosmopolita i arxifamosa platja de Ses Salines i platja d'Es Cavallet. La ruta es pot començar per qualsevol dels dos extrems i ofereix recorreguts alternatius que discorren per zones boscoses i pels marges dels estanys saliners orientats a llevant. El recorregut no exigeix grans esforços, només s'ha de tenir la precaució de portar aigua i d'anar tocats amb una gorra o barret que ens protegeixi del sol, especialment durant l'època estival.
En el nostre cas iniciarem la ruta per la zona de Sa Canal el poblat de petites cases i magatzems que es va erigir a la calor de la fase industrial de l'explotació salinera, a cavall entre els XIX i XX. El lloc té l'encant especial de la vella arquitectura clàssica, amb teulades de dos aiguavessos, façanes emblanquinades i porxos amb balustrades, que acullen portes i finestres pintades de color verd maragda. Enfront del poblat, endinsant-se en la mar, es troba el moll saliner, que incorpora tota la maquinària precisa per a realitzar l'embarcament de la sal en els vaixells que amarren als seus costats.
Cap al costat de ponent, a pocs metres, observarem una caleta amb casetes de pescadors i vestigis del que va ser l'activitat salinera en el passat. Per exemple, el que queda d'una vella barcassa, encara encallada sobre pedra i, més enllà, una altra rampa més àmplia des de la qual es poden contemplar uns riels que se submergeixen en la mar. Eren les antigues drassanes on l'empresa salinera reparava i condicionava les seves barcasses, el transport usat per a la sal abans de la mecanització de tot el procés. L'antic carregador de sal, el poblat de Sa Canal i el moll saliner són el nucli industrial de la zona que es complementa amb altres edificacions a manera de sitges, edificis administratius i grans naus. Alguna d'elles, per cert, reconvertida en imponent sala d'exposicions, com és el cas de la coneguda com ´La Nave´. Al costat d'ella discorria l'antiga via del tren saliner que portava la preuada mercaderia des dels estanys.
Seguint camí podem fer un petit desviament a l'esquerra per a descobrir el Pou des Carbó, la primera datació del qual és de 1765 i que proveïa d'aigua les calderes del ferrocarril. De retorn a la ruta, arribarem a la popular platja de Ses Salines, un preciós arenal l'últim tram del qual es converteix en petites caletes tallades en el marés per l'efecte del vent i l'activitat humana. Els talls més rectilinis corresponen a l'època en la qual es va usar com a pedrera destinada a subministrar pedra per a la construcció de les murades d'Eivissa. Si fem la ruta a l'estiu és més aconsellable gaudir de l'ombra de la sendera que discorre per l'interior del bosc que s'obre després de les dunes de la platja. Els camins convergiran i ens portaran a descobrir punts d'interès com el Pouet de Sa Trinxa (un pou de marés habilitat per a subministrar aigua dolça als jornalers).
En aquest punt, si ho desitgem, podem atallar i dirigir-nos cap al nord, cap als estanys saliners que s'obren després d'un extens savinar i que ens condueixen fins a la Punta d'Es Cavallet, final del nostre recorregut. Si, d'altra banda, optem per seguir camí per la façana marítima de la platja de Ses Salines acabarem arribant a la torre guaita de Ses Portes, un enclavament d'importància crítica que es va erigir en el S. XVII per a controlar el pas d'embarcacions en el canal marítim entre Eivissa i Formentera. Des d'allí la costa fa un gir de gairebé 180° i es perfila cap al nord. En aquest costat s'obre la platja de Es Cavallet, amb un magnífic i blanc arenal disposat a llevant, en els fons del qual es poden observar extenses prades de posidònia. Aquesta planta submarina, possiblement un dels organismes vius més longeus del planeta, és la responsable de la transparència de les aigües pel seu elevadíssim poder de filtració i oxigenació.
El recorregut acaba en la Punta d'Es Cavallet, en el que es coneix com a moll de llevant, que va ser un altre moll de càrrega de la sal. Ja de tornada a la carretera que voreja els estanys, trobarem un petit nucli de cases salineres i una petita capella, la Capella de la Revista, erigida en el S. XVIII per a donar servei religiós als treballadors de la zona.
Més info: aquí
