La Cova de Can Marçà es troba al Nord de l'Illa, en el Port de Sant Miquel a 20 Km d'Eivissa, 25 Km de Sant Antoni i 23 de Santa Eulària.
La Cova està situada en un entorn natural amb vista incomparables a la badia, amb les illes Murada i Ferradura al davant.
Breu introducció de la història de la cova:
En els anys 70 arriba a la població de San Miguel l'espeleòleg belga Jean Pierre Van Der Abeelle, qui es va interessar en la Cova de Can Marçà. Els habitants de Sant Miquel el van ajudar a localitzar en els penya-segats del port l'entrada i sortida de la Cova.
Van començar poc després els treballs per a fer possible l'accessibilitat i posterior visita a aquesta.
Després d'un camí excavat en la roca, s'arriba a l'entrada de la cova en una cota de 12/14 metres sobre el nivell de la mar, des d'on s'inicia la visita. La cova té una antiguitat de més de 100.000 anys i es va formar per falles tel·lúriques. Ha passat per glaciacions i calors tropicals, estant en l'actualitat gairebé fossilitzada, excepte en les més profundes galeries, on el degoteig continua formant belles estalactites i estalagmites.
La cavitat denominada Can Marçà va ser descoberta i utilitzada per contrabandistes, els qui amagaven en ella embalums de mercaderies hissant-les des de la mar des d'una obertura situada en una cota de 8/10 metres.
Actualment, es poden distingir clarament els senyals de pintura vermella o negra que marcaven el camí cap a una altra sortida en cas de fugida o emergència.
En les formes geològiques queden patents la riquesa del curs d'aigües subterrànies que discorrien, quedant fossilitzades les cascades i cursos de les aigües.
Els materials que s'aprecien a l'interior de la cova, són bàsicament carbonat càlcic, òxid de ferro, magnesi, argila, etc
Les aportacions dels geòlegs i espeleòlegs que han intervingut per a la posada a punt de la cova han consistit a reproduir el que va existir en temps remots, recuperant les cascades i els cursos que van existir en aquells temps.
S'han trobat ossos i fòssils d'animals rosegadors d'espècies extingides, els esquelets de les quals van ser traslladats al Museu d'Història Natural per a la seva corresponent catalogació i per a enriquir la fauna prehistòrica de les nostres velles terres mediterrànies.
Des del primer mirador s'albira tota la badia del Port de Sant Miquel, també anomenat Port Balansat, amb l'illa Murada al fons, on existeix una espècie de sargantana única muradesnis amb colors intensos i formes prehistòriques.
