La "Serra des Forn Nou" és una petita formació muntanyenca, allargada de nord a sud i que deixa la zona de Sant Mateu a l'esquerra i l'espectacular Pla Roig -que abasta des de Santa Gertrudis fins a Sant Miquel- a la dreta.
En general les muntanyes que ho formen no tenen més de 300 metres d'altura, però a canvi té més de 4 km de longitud. Presa el seu nom del Puig des Forn Nou, malgrat no ser el més alt de la formació. El més alt és el Puig de Sa Torreta, amb gairebé 350 metres, i que a més serveix de separació entre els municipis de Sant Joan i de Sant Antoni.
Es tracta per tant d'una serra petita... però perdonavides, perquè existeixen poques, o potser no més d'una manera de travessar-la d'est a oest o viceversa. Les fortes pendents i sobretot el dens de la vegetació -pins i matolls principalment- dificulten l'existència de camins o senderes pels quals transitar.
La ruta:
La ruta parteix des d'Eivissa ciutat i torna a ella després de 44 km de recorregut. Segurament 3,5 hores seran suficients per a cobrir-los, amb descansos i imprevistos inclosos.
Trams més significatius:
Partint d'Eivissa pugem fins a Sant Rafel. Els primers 18 km són d'ascens continu però molt suau, i ens deixaran al peu de l'ascensió més dura del dia. Allí iniciarem ja una sendera, un curt tram de formigó i una altra nova sendera que durant dos quilòmetres i escaig ens faran ascendir més de 150 metres, amb alguna rampa del 17%. Es tracta evidentment d'un tram exigent però que amb bon desenvolupament es pot pujar bé.
A partir d'allí cal desmuntar de la bici i baixar dues parets de pedra per a trobar a mà esquerra l'inici del camí que, des del km 20, ens ajudarà a travessar el bosc en un al·lucinant descens entre pins (i que podeu veure en aquest vídeo).
Una vegada sortim al camí, la ruta fa un puja-baixa amb l'únic motiu d'apuntar-se a un balcó natural al Pla Roig en el qual podrem descansar, perquè coincideix amb el punt mitjà de la ruta i amb la finalitat de les rampes més difícils.
A partir d'allí els pendents majoritàriament són negatives per a tornar al nostre punt de partida. Això sí, caldrà fer un petit esforç en el quilòmetre 25 per a poder després gaudir, durant 3 quilòmetres més, d'una de les trialeras més llargues i espectaculars que jo conec.
